Si no pot veure bé aquest mail, faci click aquí

Image

 

Circular núm. 115
Data: 28/12/2022
Assumpte:

 

 

 MODIFICACIÓ TIPUS IVA DEL PA COMÚ

 

 

 

Benvolgut/da,

 

Avui s’ha publicat al BOE el Real Decret-Llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de recolzament a la reconstrucció de l'illa de la Palma i altres situacions de vulnerabilitat.


Podeu accedir al text íntegre de la norma clicant aquí.


Entre d’altres mesures, en aquest Real Decret Llei, en concret en el seu article 72, es modifica temporalment, el tipus impositiu aplicable de l'Impost sobre el Valor Afegit a determinades entregues, importacions i adquisicions intracomunitàries d’aliments, així com a efectes del recàrrec d’equivalència.

 


Així doncs, amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència fins al 30 de juny de 2023:

 

1.- S’aplicarà el tipus del 5% de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) a les entregues, importacions i adquisicions intracomunitàries dels següents productes:

  1. Els olis d’oliva i de llavors
  2. Les pastes alimentàries

 

El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0,625%.


No obstant això, el tipus impositiu aplicable serà el 10% a partir del dia 1 del mes de maig de 2023, en el cas que la tassa interanual de l'inflació subjacent del mes de març, publicada a l'abril, sigui inferior al 5,5%. En aquest cas, el tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 1,4%.


2.    S’aplicarà el tipus del 0% de l'IVA a les entregues, importacions i adquisicions intracomunitàries dels següents productes:

 

  1. El pa comú, així com la massa de pa comú congelada i el pa comú congelat destinats exclusivament a l'elaboració del pa comú.
  2. Les farines panificables.
  3. Els següents tipus de llet produïda per qualsevol espècie animal: natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols.
  4. Els formatges.
  5. Els ous.
  6. Les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubèrculs i cereals, que tinguin la condició de productes naturals d’acord amb el Codi Alimentari i les disposicions dictades per al seu desenvolupament.

El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0%.


No obstant això, el tipus impositiu aplicable serà del 4% a partir del dia 1 de maig de 2023, en el cas que la tassa interanual de la inflació subjacent del mes de març, publicada el mes d'abril, sigui inferior al 5,5%. En aquest cas el tipus del recàrrec d’equivalència aplicable en aquestes operacions serà del 0,5%.


Cal recordar que l'aplicació dels tipus esmentats és en funció del producte i no del destinatari. En conseqüència, a totes les vendes de pa comú es repercutirà un IVA del 0%, i les factures que us remetin els vostres proveïdors per les compres les productes relacionats anteriorment portaran un IVA suportat del 0% o del 5% segons correspongui a cada producte.

 

 

Definició de Pa Comú:


Per determinar a quins productes s’haurà d’aplicar el nou tipus d’IVA del 0% caldrà atendre a la definició de pa comú que s’incorpora a la Norma de Qualitat del Pa (Reial Decret 308/2019, de 26 de abril), que estableix:


Article 2. Definició de pa.   Pa, sense cap altre qualificatiu, és el producte resultant de la cocció d’una massa obtinguda per la mescla de farina i aigua, amb addició de sal o sense, fermentada amb l’ajuda de llevat de panificació o massa mare.


Addicionalment, es poden incorporar a la massa de pa els ingredients que enumera aquesta norma.

 

Article 3. Definició de pa comú.  És el pa que defineix el primer paràgraf de l'article 2, de consum habitual les vint-i-quatre hores següents a la seva cocció, elaborat amb farina o farina integral de cereals. Pot incorporar en la seva composició segó de cereals.


 Article 4. Denominacions del pa comú.  El pa comú pot rebre les denominacions següents, que s’inclouen a títol enunciatiu i no limitador:

  1. Pa bregat, de molla dura, espanyol o candial: és l’obtingut mitjançant un procés d’elaboració en què és indispensable l’ús de cilindres refinadors. La molla d’aquest tipus de pa ha de ser blanca i amb alvèols fins i uniformes.  Les varietats tradicionals elaborades a partir d’aquest tipus de massa poden utilitzar les diferents denominacions que cada una adopta com ara «telera», «lechuguino» i «fabiola», entre d’altres.
  2. Pa de flama o de molla tova: és l’obtingut amb més proporció d’aigua que el pa bregat i que no necessita normalment el procés de refinació amb cilindres. La molla d’aquest tipus de pa té els alvèols més irregulars, en forma i mida, que els del pa bregat.  Les varietats tradicionals elaborades a partir d’aquest tipus de massa poden utilitzar les diferents denominacions que cada una adopta com ara baguet, xapata i pagès, entre d’altres.
  3. Pa integral: pa elaborat amb farina integral o de gra sencer, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.
    1. Es denominen «pa 100 % integral» o «pa integral» els pans elaborats amb farina exclusivament integral. La denominació s’ha de completar amb el nom del cereal o els cereals dels quals procedeixin la farina o les farines utilitzades.
    2. Els pans en què la farina utilitzada en l’elaboració no sigui integral exclusivament han d’incloure a la denominació la menció «elaborat amb farina integral X %», on «X» correspon al percentatge de farina integral utilitzada. Aquest percentatge es calcula sobre la farina total utilitzada en l’elaboració. La denominació s’ha de completar amb el nom del cereal, els cereals dels quals procedeixi la farina o les farines utilitzades.
    3. En l’elaboració del pa integral també es poden utilitzar sèmoles integrals, granyons procedents de grans sencers o grans sencers, que han de computar en els percentatges que indiquen els paràgrafs a) i b) anteriors.
    4. La massa mare utilitzada per a l’elaboració de «pa 100 % integral» ha de procedir de farina integral. La massa mare utilitzada per a l’elaboració de la resta del pa integral pot procedir de farina no integral, la qual s’ha de tenir en compte en el càlcul per establir el percentatge de farina integral utilitzada.
    5. El terme «integral» es pot substituir pel «de gra sencer».
    6. Queda prohibit l’ús de la denominació «pa integral» en l’etiquetatge de pans diferents dels que descriu l’apartat a).

4. Pa elaborat amb farines de cereals: és l’elaborat amb farina de cereals diferents del blat i, si s’escau, la farina de blat.

  1. Pa elaborat amb farina d’un altre cereal: és el pa elaborat, exclusivament, amb farina d’un cereal diferent del blat. S’ha de denominar «pa 100 % de» o «pa de» seguit del nom del cereal.
  2. Pa elaborat amb dues o més farines de cereals: és el pa elaborat amb dues o més farines de cereals, entre les quals hi pot haver el blat.

S’ha de denominar «pa de» seguit del nom del cereal o cereals que l’operador vulgui destacar, d’entre els utilitzats en l’elaboració. A continuació de cada nom de cereal s’ha d’indicar el percentatge que la farina esmentada representa, pel que fa al total de la farina incorporada en el pa.

 

Per contra, tindran la consideració de Pans especials:

 

Article 5. Definició de pa especial.  És el pa no inclòs en la definició de pa comú, que compleixi alguna de les condicions següents:


1. Per la seva composició:

 

a) Que s’hi hagi incorporat una farina tractada, definida en la legislació vigent.
b) Que s’hi hagi incorporat qualsevol ingredient d’acord amb l’article 11.3.


2. Per la seva elaboració: que s’hagi incorporat en l’elaboració un procediment tecnològic especial, diferent dels utilitzats habitualment per a l’elaboració del pa comú, com és la ratllada, la cocció en motlle, amb formes especials o amb un escaldament parcial de les farines, entre d’altres.

 

Article 6. Denominacions del pa especial. El pa especial pot rebre les denominacions següents, que s’inclouen a títol enunciatiu i no limitador:

  1. Pa elaborat amb farina de cereals i altres farines: és el pa que indica l’article 4.4 al qual s’han afegit llavors comestibles de diferents espècies de plantes que no pertanyen a la família de les gramínies ni lleguminoses ni són llavors oleaginoses, com ara l’amarant, la quinoa, el fajol o el blat negre, entre d’altres.  S’han de denominar «pa de» seguit del nom dels cereals o les llavors que l’operador vulgui destacar, d’entre els utilitzats en l’elaboració. A continuació de cada nom de cereal o llavor, s’hi ha d’indicar el percentatge que aquesta farina representa, pel que fa al total de la farina incorporada en el pa.
  2. Pa multicereal: és el pa elaborat amb tres o més farines diferents, de les quals almenys dues procedeixen de cereals. Cadascuna de les tres farines majoritàries ha d’estar en una proporció mínima del deu per cent i les farines procedents de cereals no poden suposar menys del trenta per cent, sobre la mescla total de farines.  Els grans també es poden utilitzar en forma de sèmola, granyons o grans sencers, i han de computar en els percentatges esmentats.  S’ha de denominar «pa multicereal», o s’hi ha d’incloure el terme «multicereal» en la denominació.
  3. Pa de Viena, pa de neu o pa «bombón»: pa elaborat a base de massa tova de farina de blat, entre els ingredients del qual poden entrar, a més dels bàsics, un o diversos dels següents: sucres, llet, greixos o olis.
  4. Pa torrat: pa que després de la seva cocció es talla en llesques, es torra i s’envasa.
  5. Biscota: pa que després de la seva cocció en motlles amb tapa, es talla a llesques, es torra i s’envasa.
  6. Bastons, «regañás» o «picos»: són peces de molla seca, trencadissa i cruixent i de secció estreta. S’elaboren a partir d’una massa de pa que conté greixos o olis, es talla habitualment després del laminatge, es fermenta i es forneja.  Poden adoptar diferents formats i varietats, amb diverses denominacions, consagrades per la tradició.
  7. Pa de motlle: el que per a la seva cocció s’ha introduït en un motlle.
  8. Pa ratllat: producte resultant de la trituració industrial del pa. Es prohibeix fabricar-lo amb restes de pa procedents d’establiments de consum.
  9. Altres pans especials: també són pans especials per raó dels seus ingredients addicionals, per la seva forma o pel procediment de la seva elaboració, els següents: «pa de pessic», «pa dolç», «pa de fruites», «bastonets», «bastons», «pa àzim», «pa de pita», «tortilla de (seguit pel nom del cereal o els cereals)» i altres.

En conseqüència, a tots aquells pans que tinguin la consideració de pa comú segons la definició dels articles 3 i 4 anteriors es repercutirà un IVA del 0%. Als pans que tinguin la consideració de pans especials es seguirà repercutint un IVA del 10%.

 

Accedeix al text íntegre de la Norma de Qualitat del Pa, clicant aquí.

 

Per a més informació al respecte, podeu contactar amb el departament de secretaria del Gremi al telèfon 93-487 18 18  o per mail a secretaria@gremipa.com.

 

Atentament.

 

 

Departament de secretaria.

 

 

 

 De conformitat amb el Reglament Europeu de Protecció de Dades l'informem que les seves dades de contacte ens les ha facilitat en el moment de formalitzar l'alta com a agremiat i/o al contractar algun dels nostres serveis. Aquestes dades són responsabilitat del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona amb la finalitat de prestar-li els nostres serveis en base al legítim dret de mantenir la relació contractual o precontractual. Vostè té dret a obtenir confirmació sobre si estem tractant les seves dades així com a accedir a les mateixes, rectificar-les si són inexactes o incompletes o a sol·licitar la seva supressió quan les dades ja no siguin necessàries per a les finalitats per les quals es van recollir, pot exercir aquests drets mitjançant escrit al correu electrònic lopd@gremipa.com o a l'adreça Pau Clarís núm. 134 3er-4art pis -Barcelona (08009).

  

Donar-me de baixa | Modificar les meves dades